Emporta't tres i paga'n només dos amb el cupó TRIPLECAT
IVA inclòs
* Tots els nostres productes són revisats curosament per fomentar la cultura sostenible.
Cada producte es revisa, neteja i verifica abans d'enviar-lo. Si no és el que esperaves, et retornem els diners.
ISBN: 9788475076003
O soño sulagado es el segundo libro de poemas publicado en gallego por Celso Emilio Ferreiro en 1954. A través de sus páginas, se pueden encontrar claves de lo que constituirá, en entregas posteriores, una parte fundamental del mejor mundo poético del autor de Celanova. La llamada de la infancia, del hogar materno, y la búsqueda del paraíso perdido, simbolizado en los árboles, la tierra y el azul de los horizontes, se conjugan con los anhelos de libertad y la ansia por transformar un presente esquivo y hostil. Esta edición cuenta con la edición de Ramiro Fonte, miembro destacado de la más reciente generación de la poesía gallega, cuyo análisis está hecho desde el rigor y el trabajo serio y continuado, pero también desde el diálogo entre poetas, imprescindible para dar con las verdaderas dimensiones de la sensibilidad.
Celso Emilio Ferreiro fou un escriptor gallec. Provenia d'una família benestant pagesa i galleguista. Als 20 anys, el 1932, va organitzar amb Xosé Velo Mosquera, entre d'altres, les Mocedades Galeguistas de Celanova i va participar en la constitució de la Federación de Mocedades Galeguistas l'any 1934. Poc després va ser processat per un article publicat a la revista que ell mateix dirigia: Guieiro. Mobilitzat a la Guerra Civil espanyola,va lluitar pel bàndol franquista. Posteriorment, va estudiar Dret i va col·laborar en diversos periòdics i revistes. La publicació del poemari Longa noite de pedra (1962) el va consolidar com l'hereu del llegat de Manuel Curros Enríquez. Un any després de la publicació de Longa noite de pedra va fundar, amb l'escriptor Xosé Luis Méndez Ferrín i d'altres intel·lectuals galleguistes la Unión do Povo Galego. El 1966 va emigrar a Veneçuela, on va col·laborar amb la Hermandade Gallega, va fundar el Patronato da Cultura Galega, i va treballar en el gabinet del president Rafael Caldera.
