
per Arthur Koestler · Círculo de Lectores · tapa dura · ISBN 9788422647478

IVA inclòs
Última unitat!3 persones el tenen al carret
Mètodes de pagament disponibles
Més de 2 milions de productes venuts
I més de 800.000 títols en estoc
Garantia de qualitat Hamelyn · revisat i verificat, o et tornem els diners
«Espartaco» és la novel·la històrica d'Arthur Koestler, publicada per Círculo de Lectores en tapa dura (360 pàgines, en castellà).
Ambientada al segle I a.C., narra la sublevació d'Espartac, un esclau traci que arriba a encapçalar un aixecament de cent mil esclaus contra la República romana. La novel·la explora les contradiccions internes d'aquesta rebel·lió i el conflicte entre l'ideal de llibertat i els mitjans per assolir-lo.
L'obra es va publicar originalment com The Gladiators el 1939. Edició amb traducció de María Eugenia Ciocchini i introducció de Manuel Vázquez Montalbán.
Per a lectors de novel·la històrica i de clàssics del segle XX, especialment interessats en l'antiga Roma i en les rebel·lions que van marcar la seva història.

Arthur Koestler va ser un escriptor, filosof i periodista hongarès nacionalitzat britànic. Nascut a Hongria, va créixer i es va educar a Àustria. El 1931 es va unir al Partit Comunista d'Alemanya fins que, desil·lusionat per l'estalinisme, va renunciar-hi el 1938. El 1940 es va publicar la novel·la Darkness at Noon, traducció a l'anglès de l'original alemany titulat Sonnenfinsternis —en francès (1945) es va titular Le zéro et l'infini —, una obra antitotalitària que li va atorgar fama internacional. Durant els següents quaranta-tres anys, des de la seva residència a Gran Bretanya, Koestler es va comprometre amb moltes causes polítiques, i va escriure novel·les, memòries, biografies i nombrosos assajos. El 1968 va ser guardonat amb el Sonning Prize «per [la seva] excel·lent contribució a la cultura europea», i el 1972 va ser nomenat comandant del Molt Excel·lent orde de l'Imperi britànic. El 1976 se li va diagnosticar la malaltia de Parkinson i el 1979 una leucèmia terminal. Ell i la seva esposa es van suïcidar a casa seva, a Londres, el 1983.