
per Arthur Koestler · tapa blanda · ISBN 9788422686873

IVA inclòs
Última unitat!5 persones el tenen al carret
Mètodes de pagament disponibles
Més de 2 milions de productes venuts
I més de 800.000 títols en estoc
Garantia de qualitat Hamelyn · revisat i verificat, o et tornem els diners
«El cero y el infinito» és la novel·la política d'Arthur Koestler, publicada per Opera Mundi en tapa tova (320 pàgines, en castellà).
Narra la història de Rubashov, un veterà bolxevic detingut i jutjat pel règim soviètic que ell mateix va ajudar a crear. A través d'interrogatoris i records, Koestler explora la lleialtat, la culpa i l'autocrítica, així com la pressió psicològica que l'estalinisme exerceix sobre l'individu.
La novel·la es va publicar originalment el 1940 amb el títol «Sonnenfinsternis». Aquesta edició del 2002 pertany a la col·lecció Maestros Modernos Europeos, dirigida per Mario Vargas Llosa.
Per a lectors interessats en la novel·la política, els clàssics del segle XX i la ficció sobre els totalitarismes.

Arthur Koestler va ser un escriptor, filosof i periodista hongarès nacionalitzat britànic. Nascut a Hongria, va créixer i es va educar a Àustria. El 1931 es va unir al Partit Comunista d'Alemanya fins que, desil·lusionat per l'estalinisme, va renunciar-hi el 1938. El 1940 es va publicar la novel·la Darkness at Noon, traducció a l'anglès de l'original alemany titulat Sonnenfinsternis —en francès (1945) es va titular Le zéro et l'infini —, una obra antitotalitària que li va atorgar fama internacional. Durant els següents quaranta-tres anys, des de la seva residència a Gran Bretanya, Koestler es va comprometre amb moltes causes polítiques, i va escriure novel·les, memòries, biografies i nombrosos assajos. El 1968 va ser guardonat amb el Sonning Prize «per [la seva] excel·lent contribució a la cultura europea», i el 1972 va ser nomenat comandant del Molt Excel·lent orde de l'Imperi britànic. El 1976 se li va diagnosticar la malaltia de Parkinson i el 1979 una leucèmia terminal. Ell i la seva esposa es van suïcidar a casa seva, a Londres, el 1983.