Maxim Gorky

Maksim Gorki, de vegades escrit en català com a Màxim Gorki, és el pseudònim d'Aleksei Maksímovitx Péixkov que fou un escriptor rus i soviètic, un dels fundadors del mètode literari del realisme socialista i activista polític. Va ser nominat cinc vegades per al Premi Nobel de Literatura. Les obres més famoses de Gorki són Els baixos fons (1902), Vint-i-sis homes i una nena, El cant del petrell, La meva infantesa, La mare, Els estiuejants i Els fills del sol. El mateix Gorki va jutjar algunes d'aquestes obres com a fracassos, i La mare ha estat sovint criticada. Tanmateix, hi ha hagut judicis més càlids d'algunes obres postrevolucionàries menys conegudes com les novel·les El negoci d'Artamónov (1925) i La vida de Klim Samguín (1925–1936); aquesta última es considera l'obra mestra de Gorki i de vegades ha estat vista per la crítica com una obra modernista. A diferència dels seus escrits pre-revolucionaris, els últims treballs de Gorki es diferencien amb un retrat ambivalent de la revolució russa i «un interès poc modern per la psicologia humana”, segons l'escriptor Dmitri Mirski). Va tenir associacions amb altres escriptors russos Lev Tolstoi i Anton Txékhov, tots dos esmentats per Gorki a les seves memòries.