Francisco Franco

Francisco Franco Bahamonde fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975. Amb el suport d'altres caps militars, el 1936 s'alçà en armes contra el govern legalment constituït de la Segona República Espanyola, i rebé el suport del feixisme europeu: del nazisme, amb la Legió Còndor i amb material bèl·lic modern, i del feixisme italià, també amb material bèl·lic naval, aeri i terrestre. A aquesta ajuda cal afegir els provinents de Marroc, de França, de Romania i de combatents russos i portuguesos. Aquests favors serien retornats amb el seu suport a les potències de l'Eix amb la División Azul, que s'enquadraria dins la Wehrmacht. Fou un dels oficials que iniciaren el fallit del Cop d'Estat del 18 de juliol, el qual comportaria una Guerra Civil Espanyola que es perllongà per tres anys, amb més de mig milió de morts entre els dos bàndols. L'octubre del 1936, s'autonomenà «Cap Suprem» del bàndol revoltat a Burgos, i de facto regent del restaurat nominalment Regne d'Espanya des del 1947 fins a la seva mort, el 1975. Franco va fer servir el títol de Caudillo d'Espanya «por la Gracia de Dios», per mirar d'obtenir una legitimitat divina.