per Jacques Dupin, Joan Punyet Miró, Tristan Barbarà, Joan Miró · FisicalBook · tapa blanda · ISBN 9788495267146
IVA inclòs
Garantia de qualitat Hamelyn · revisat i verificat, o et tornem els diners
«Miró-Barbarà: Processos del Gravat» és el catàleg de l'exposició de Jacques Dupin, Joan Punyet Miró i altres, en tapa tova (109 pàgines, en català).
Publicació que documenta l'exposició celebrada a la Sala Estrella de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma entre maig i octubre de 1999. Recorre el procés de l'obra gràfica de Joan Miró juntament amb el gravador Joan Barbarà, amb reproduccions en color i fotografies en blanc i negre.
Publicat el 1999, el volum inclou referències bibliogràfiques.
Resulta d'interès per als aficionats a l'obra gràfica de Joan Miró i als catàlegs d'exposicions d'art.
Joan Miró i Ferrà va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme. En la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient i pel seu país. Les seves primeres obres mostren fortes influències fauvistes, cubistes i expressionistes, evolucionant cap a una pintura més plana, com ho és el seu conegut quadre La masia, de 1921-1922, que evoca el mas d'estiueig de la família a Mont-roig del Camp. A partir de la seva estada a París, la seva obra es torna més onírica, coincidint amb les directrius del surrealisme però sense arribar a incorporar-se formalment a aquest moviment. En nombroses entrevistes i escrits que daten de la dècada del 1930, Miró va manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de pintura, que en les seves pròpies paraules es concreta a «matar-los, assassinar-los o violar-los», per poder afavorir una forma d'expressió que fos contemporània, i no voler doblegar-se a les exigències ni a l'estètica d'aquests mètodes, ni tan sols en els seus compromisos vers els surrealistes. Més endavant l'autor mostra interès per l'espiritualitat japonesa de tipus zen i per l'expressionisme abstracte dels Estats Units. Als anys 50 es va instal·lar a Palma, on va trobar un espai de refugi i de treball, gràcies al taller construït pel seu amic Josep Lluís Sert. Miró va morir a Palma als noranta anys.
