per Máximo Gorki · Club Internacional del Libro, 1992, Madrid. · tapa dura · ISBN 9788474612103
IVA inclòs
Última unitat!5 persones el tenen al carret
Mètodes de pagament disponibles
Més de 2 milions de productes venuts
I més de 800.000 títols en estoc
Garantia de qualitat Hamelyn · revisat i verificat, o et tornem els diners
«La madre» és la novel·la de l'escriptor rus Màxim Gorki, publicada en tapa dura pel Club Internacional del Llibre el 1992 (352 pàgines, en castellà).
Ambientada a la Rússia industrial de principis del segle XX, narra la història de Pelageya, una mare obrera que, després de la detenció del seu fill Pavel per activitats polítiques, s'implica en la lluita revolucionària. La novel·la mostra el despertar de la consciència social i la solidaritat dels treballadors davant l'opressió tsarista.
Aquesta edició correspon al número 10 de la col·lecció 'Grandes Genios de la Literatura Universal'. L'obra es va publicar originalment el 1906.
Per a lectors de literatura russa i clàssics del segle XX, interessats en novel·les de contingut social i polític.
Maksim Gorki, de vegades escrit en català com a Màxim Gorki, és el pseudònim d'Aleksei Maksímovitx Péixkov que fou un escriptor rus i soviètic, un dels fundadors del mètode literari del realisme socialista i activista polític. Va ser nominat cinc vegades per al Premi Nobel de Literatura. Les obres més famoses de Gorki són Els baixos fons (1902), Vint-i-sis homes i una nena, El cant del petrell, La meva infantesa, La mare, Els estiuejants i Els fills del sol. El mateix Gorki va jutjar algunes d'aquestes obres com a fracassos, i La mare ha estat sovint criticada. Tanmateix, hi ha hagut judicis més càlids d'algunes obres postrevolucionàries menys conegudes com les novel·les El negoci d'Artamónov (1925) i La vida de Klim Samguín (1925–1936); aquesta última es considera l'obra mestra de Gorki i de vegades ha estat vista per la crítica com una obra modernista. A diferència dels seus escrits pre-revolucionaris, els últims treballs de Gorki es diferencien amb un retrat ambivalent de la revolució russa i «un interès poc modern per la psicologia humana”, segons l'escriptor Dmitri Mirski). Va tenir associacions amb altres escriptors russos Lev Tolstoi i Anton Txékhov, tots dos esmentats per Gorki a les seves memòries.
